Tres alumnos de bachillerato residentes en Terrassa, C. Masip, F. Robles y C. Pérez, han realizado su trabajo de investigación acerca del expolio de las tierras comunales por parte del Estado español. Mientras profesores de universidad e historiadores profesionales ocultan la existencia de la sociedad comunal, tres jóvenes la investigan y denuncian.
LA DESAMORTITZACIÓ DEL COMUNAL PENINSULAR, EL ROBATORI MÉS GRAN DE LA HISTÒRIA?
Resumen
Un día, en clase de historia, nuestro profesor nos comentó sobre un tipo de propiedad que desconocíamos: la propiedad comunal. Nos interesó y decidimos buscar más información sobre este tipo de propiedad prácticamente olvidada en nuestra tierra. A medida que investigábamos, íbamos encontrando más relaciones entre la aparición de un nuevo régimen liberal y la desaparición de las tierras comunales. Aunque en muchos libros de historia los liberales son reconocidos como los libertadores del pueblo, nuestra investigación nos lleva a pensar que es justamente lo contrario, que las políticas liberales y la consecuente expropiación de las tierras comunales por parte del Estado liberal llevaron a los campesinos a dejar de ser propietarios de las tierras que cultivaban y, por lo tanto, dejaron de ser quienes controlaban los medios de producción.
En esta investigación abordaremos las posibles causas de la expropiación del comunal y su desamortización por parte del Estado, como el éxodo rural o la aparición de los terratenientes. ¿Realmente la expropiación del comunal y su posterior desamortización fueron medidas para aumentar la recaudación del Estado, o fueron medidas para restringir derechos a los no privilegiados?
INTRODUCCIÓ
1. LA NOSTRA INVESTIGACIÓ
1.1. Què són els béns comunals
1.2. Origen dels béns comunals
1.3. Les pràctiques comunals: una societat de convivència
1.4. El comunal a Catalunya i Andorra
1.5. El consell obert: una societat plenament democràtica
1.6. L’expropiació del comunal per part de l’Estat espanyol
1.7. Conseqüències de la desaparició del comunal
1.8. El comunal avui
1.9. Valor dels béns desamortitzats
2. TREBALL DE CAMP
2.1. Sabem què va ser el comunal?
2.2. Entrevista a Joan Pedragosa (Pol Font)
2.3. Entrevista a Félix Rodrigo Mora
3. CONCLUSIONS
Agraïments
Bibliografia i webgrafia
Annexos
ANNEX 1 – ENTREVISTA A FÉLIX RODRIGO MORA (transcripció)
ANNEX 2 – ENTREVISTA A JOAN PEDRAGOSA (POL FONT) (resum)
ANNEX 3 – Constitució del principat d’Andorra
ANNEX 4 – Resultats qüestionari digital
INTRODUCCIÓ
La propietat privada i la propietat estatal sempre han estat els dos grans tipus de propietat des que posseeixo consciència, les persones que criticaven les propietats i mitjans de producció privats ofereixen com a solució que l’estat s’encarregués d’aquestes propietats i mitjans de producció. Per a nosaltres hi havia només tres respostes a la pregunta de qui hauria de ser el propietari dels mitjans de producció: d’un individu o grup, l’estat o directament ningú. Fins fa res cadascú ens havíem posicionat amb el pensament que ens semblava més adient, fins fa poc que vam aprendre el concepte de propietat comunal.
Quan ens parlen de la propietat estatal sempre ens diuen que “és de tots” això considerem que és categòricament fals, la propietat estatal és de l’estat no “de tots”, els drets de gestió i control estan sota les mans de diversos departaments del govern estatal. Si un dia l’estat decideix tancar totes les escoles i hospitals, les escoles i hospitals tanquen.
També hem de diferenciar els béns estatals dels béns públics, els béns públics són aquells béns proporcionats per l’estat que nosaltres, els ciutadans de l’estat, poder fer-hi ús, el problema està que de la mateixa manera que l’estat ens deixa fer ús d’un bé o servei l’estat també té la potestat de treure-ho en qualsevol moment, ja que com hem dit abans la seva gestió i control depenen d’ell en última instància.
Per això ens vam interessar per la propietat comunal una propietat on realment els ciutadans som els propietaris i gestors de les terres i mitjans de producció, la propietat comunal permet a les persones que tenen la condició de veïnatge gaudir dels béns comuns sense haver de preocupar-se si el govern del moment decideixi que no.
1. LA NOSTRA INVESTIGACIÓ
1.1. Què són els béns comunals
Els béns comunals són aquelles terres, recursos, propietats o mitjans de producció que pertanyen a una comunitat o municipi i són gestionats col·lectivament per l’ajuntament o a través d’assemblees conegudes habitualment com a consells oberts per a l’ús i benefici dels veïns. No són propietat privada ni estatal, sinó que estan destinats a satisfer necessitats comunes, com el pasturatge, l’aprofitament de la fusta, l’aigua o altres.
Els béns comunals no es limiten als recursos naturals, sinó que al llarg de la nostra història hi va haver diversos mitjans de producció que eren de propietat comunal des del segle X dC fins al segle XIX, la majoria dels mitjans de producció amb els que podia contar un poble com podria ser un molí, una farga, etc… eren propietat comunal, el càrrec de portar la farga del poble era escollit en el consell obert on totes les persones que compleixin la condició de veïnatge decidien qui seria qui treballaria a la farga (la gent es presentava com a voluntària), en cas que el poble no estigués satisfet amb la persona que s’encarrega de portar el bé comunal, en el mateix consell obert es decideix que aquella persona no s’encarregaria més (habitualment es donava un termini per tal que l’encarregat no es trobi amb una mà al davant i una al darrere).
Abans hem comentat els consells oberts, aquests consells són fonamentals per tal d’entendre la propietat comunal. En l’Antic Règim la població era rural i la tecnologia de l’època no permetia als regnes europeus tenir exèrcits tan grans com els de l’antiga Roma o Pèrsia, per això l’estat no arribava als pobles i, en canvi, estava present en les ciutats, cada poble no tenia un “senyor feudal” (estem parlant de la península Ibèrica), com ens han ensenyat a les classes d’història, el feudalisme és un concepte més oriental i present en zones com a Alemanya on la densitat de població era molt més gran, en els pobles en lloc d’un senyor feudal hi havia consells oberts on els habitants del poble decidien les lleis conegudes com a dret consuetudinari basat en els costums, aquestes lleis convivien amb les lleis del rei que s’emetien des de l’estat central, en aquestes mateixes assemblees populars basades en democràcia directa era on es decidia la gestió de les terres i mitjans de producció comunals i també tenien la funció de reunir als representants del braç popular en les corts, cal destacar que en el cas de les corts del regne de Castella, els concejos abiertos inicialment eren qui enviaven als representants a les corts, però amb el pas dels segles, la seva funció va ser substituïda pels concejos cerrados, d’aquesta manera una minoria oligàrquica de les ciutats va acabar assumint a vegades el paper que li corresponia a la majoria rural, cal destacar que aquest canvi no va ser d’un dia per l’altre, sinó que era un moviment dels monarques per tal d’afavorir a la burgesia en detriment de la noblesa, habitualment el braç popular i el rei votaven encontre de la noblesa i clergat i viceversa.
(…)
